[title]
Si feu una cerca ràpida per internet, trobareu multitud d’enllaços de crítics, youtubers i aficionats en general discutint sobre 'El extraño', i tractant de treure l’entrellat del film. Aquesta reacció no és gens estranya, ja que resulta gairebé inevitable que, en un moment o altre de la pel·lícula, l’espectador acabi sentint-se perdut. No hem d’entendre tal confusió com un defecte, sinó com un sentiment d’indefensió inevitable, tenint en compte el tenebrós descens que efectua la narració, començant com un thriller sòrdid, en què un poblet de les muntanyes de Corea és sacsejat per uns crims salvatges. En un primer moment, les sospites recauen en un ermità japonès, insinuant la tensió històrica que existeix entre les dues nacions, però de mica en mica la proposta s’obre a l’esgarrifança sobrenatural. Tot i això, 'El extraño' no és exactament un film de terror, sinó un relat furibund que acaba petant en una tenebra radical que agafa per sorpresa el públic i, fins i tot, el seu director, Na Hong-jin, segurament la veu més aspra del cinema de gènere coreà, que va confessar que durant l’escriptura del guió es va deixar endur, posseït per un extremisme febril.