[title]
George Cukor va fer una bona diana l'any 1944 quan va dur al cinema l'èxit de Broadway 'Llum que agonitza': el cabal d'admiradors li arriba fins avui. A l'argentí Carlos Sorín li ha fet gràcia embotir-se en un capot com el de Charles Boyer i s'ha buscat una Ingrid Bergman a qui fer perdre el seny. Beatriz Spelzini encarna una dona que viu acollonida des que el seu marit surt d'una clínica psiquiàtrica i torna a casa. Però a Sorín la sang no li bull a temperatures tan altes com a Cukor. Sempre ha clavat bastonades en el territori de les coses petites –ja s'havia après la missa l'any 2002 quan va dirigir 'Historias mínimas'– i el 'thriller' no li acaba d'aixecar veles. No és per treure ferro a Luis Luque i a les seves mirades perdudes de Jack Nicholson tancat a l'hotel Overlook, però la veritat és que el gas mai baixa, la llum no minva i la histèria de Spelzini no arriba a tenir raó de ser. L'únic indici, al cap i a la fi, és l'olfacte d'un gat negre espigat digne del bestiari de Poe que desapareix quan s'ensuma el perill. –Josep Lambies.