El infierno verde

Produïda el 2013 i mantinguda en hibernació fins ara, 'El infierno verde' es va guanyar reputació de fiasco des de les seves primeres projeccions als festivals de Toronto i Sitges. En realitat, no és ni millor ni pitjor que la resta de pel·lícules d’Eli Roth, que sempre prometen més sobre el paper que en pantalla. El film té un propòsit prou (in)noble: reactivar el cinema d’explotació antropòfaga que va causar estralls a finals dels 70. Però en el pas del gra brut dels 16 mm a l’alta definició hem perdut el compromís viciós d’'Holocausto caníbal' i 'Caníbal feroz', substituït en favor d’una sàtira de la hipocresia d’activistes i ONGs que, en comptes d’elevar i donar profunditat al subproducte, li fan perdre to, virulència i capacitat d’impacte frontal.