[title]
És probable que Aaron Moorhead i Justin Benson fossin els primers a admetre que no tenien gaire idea del que feien quan van realitzar la seva òpera prima, 'Resolution', una minúscula producció on un home tractava de desenganxar el seu millor amic de les drogues, tancant-se amb ell en una cabana al bosc. Un plantejament de 'buddy movie' dramàtica que els directors esquitxaven amb apunts fantàstics suggestius, però dispersos.
Curiosament, va ser el (modest) culte que va generar el film el que va permetre al duo descobrir les influències latents en el seu debut, començant per Lovecraft. No ens ha d’estranyar, doncs, que 'El infinito' s’obri amb una cita de l’escriptor de Providence: amb aquesta pel·lícula, Moorhead i Benson han volgut posar ordre al seu imaginari. Els mateixos cineastes es col·loquen en el centre de la ficció, interpretant dos germans que tornen a la secta d’on van fugir anys enrere, topant amb un desconcertant misteri existencial. Les constants referències a les vivències anteriors dels protagonistes donen la sensació d’estar veient una sèrie de la qual ens hem perdut la primera temporada, però això també densifica l’univers de la cinta, que arriba al punt de revisitar els escenaris de 'Resolution' per redimensionar el significat d’aquella obra primerenca, i establir una constant temàtica al voltant de la fidelitat dels llaços fraternals.