[title]
Els productors de Hollywood haurien de deixar d’escoltar els 'nerds'. Les 'cheerleaders' de la xarxa friqui ja els havien menjat l’orella perquè s’aventuressin amb rotunds fracassos com 'Watchmen' o 'John Carter', però sembla que la feina encara no està acabada. Basada en una moderadament popular novel·la de ciència-ficció de l’any 85, 'El juego de Ender' és un altre intrigant i complex experiment de gran pressupost per sacsejar els fans i confondre la resta de gent. La primera meitat de la pel·lícula desborda idees: Ender Wiggin (magnífic Asa Butterfield), de 12 anys, és seleccionat per liderar els exèrcits de la terra contra els àliens. El càsting és fort, els efectes ben pensats i el guió afinat. Però la cosa cau un cop comença la guerra. Ben Kinglsey, un guerrer amb l’accent estrany, ens porta cap a una coda molt poc convincent. Ens enganxa, sí, però també ens mena cap a un terreny barroc i enravenat que provoca desconfiança.