El juego de Ender

Els productors de Hollywood haurien de deixar d’escoltar els 'nerds'. Les 'cheerleaders' de la xarxa friqui ja els havien menjat l’orella perquè s’aventuressin amb rotunds fracassos com 'Watchmen' o 'John Carter', però sembla que la feina encara no està acabada. Basada en una moderadament popular novel·la de ciència-ficció de l’any 85, 'El juego de Ender' és un altre intrigant i complex experiment de gran pressupost per sacsejar els fans i confondre la resta de gent. La primera meitat de la pel·lícula desborda idees: Ender Wiggin (magnífic Asa Butterfield), de 12 anys, és seleccionat per liderar els exèrcits de la terra contra els àliens. El càsting és fort, els efectes ben pensats i el guió afinat. Però la cosa cau un cop comença la guerra. Ben Kinglsey, un guerrer amb l’accent estrany, ens porta cap a una coda molt poc convincent. Ens enganxa, sí, però també ens mena cap a un terreny barroc i enravenat que provoca desconfiança.