[title]
“Si Déu no existeix, tot està permès”. Parla Dostoievski, precursor de l’existencialisme. La pregunta és: com es pot ser existencialista en el 2014? L'Alexei Ivànovitx ho era a la convulsa Rússia de mitjan segle XIX, en James Caan ho era a l’Amèrica del Watergate gràcies a Karel Reisz. Però ho és el Mark Wahlberg de la pel·lícula de Rupert Wyatt? El seu 'angst', que l’aboca a destruir-se a la ruleta quan se suposa que ho té tot (és professor d’universitat, ve de bona família, es lliga una alumna), no sembla tenir res a veure amb els mercats, però tampoc amb qüestions metafísiques, per molt que els improbables diàlegs del guionista d’'Infiltrados' ens vulguin vendre la moto. La manca de tensió narrativa i les pretensions de sofisticació introspectiva ens fan pensar en què hauria fet Paul Schrader amb tan bon material.