El lado bueno de las cosas

Hi ha parelles que connecten quan descobreixen que els agrada la mateixa música. L’atracció entre Pat i Tiffany s’encén quan comencen a parlar dels medicaments que es pren cadascú. Ell acaba de sortir d’un hospital psiquiàtric on va ingressar després de ferir greument l’amant de la seva dona. Li han diagnosticat un trastorn bipolar. Ella és una jove vídua recuperant-se de l’addicció al sexe.

David O. Russell, director de 'Tres reis' i 'Estranyes coincidències', té debilitat pels personatges pocs convencionals, que se surten de la norma, i per treballar en un registre que es mou entre la comèdia extravagant i certa tendència al drama. A primera vista, ara tampoc no s’ha conformat a fer una comèdia romàntica en voga. A 'El lado bueno de las cosas' hi ha els mateixos estira-i-arronses que en qualsevol film d’aquest gènere, però accentuats pels desequilibris de la parella protagonista. En el cas de Pat, l’intent de refer la vida es veu dificultat per l’obsessió que sent per la seva exdona.

El lado bueno de las cosas (espantós títol espanyol per al molt més poètic 'Silver linings playbook', inspirat en un vers de John Milton) tanmateix té molt més de retrògrada del que la seva aparença alternativa ens vol fer creure. És la típica comèdia romàntica 'indie', però en aquest cas l’aposta per la diferència fa un perillós tuf de teràpia d’autoajuda. El film es decanta per tot allò que té a veure amb les supersticions i la pseudofilosofia, amb l’irresponsable sermó de menys pastilles i més pensament positiu. I abandona qualsevol temptació de risc per encarrilar-se pel sentimentalisme rosa. En el fons, l’atractiva vídua negra sexualment promíscua no és més que una noia a la recerca d’amor que vol triomfar en un concurs de balls de saló.

Aguanta pel carisma dels seus intèrprets. No només per la parella de veterans que conformen Robert DeNiro i Jacki Weaver (l’actriu revelació d’'Animal Kingdom'), sinó sobretot per la química entre un Bradley Cooper molt allunyat dels seus papers a 'Resacón en Las Vegas' i una Jennifer Lawrence tota seducció i magnetisme. –Eulàlia Iglesias.