El médico alemán

Aquest 'thriller' pretén fer memòria històrica recuperant la figura mítica del doctor Mengele. D’una banda, la intenció revisionista de Lucía Puenzo és força didàctica: de sobte som conscients del pes específic que va tenir la ideologia nazi en certa burgesia argentina de la dècada dels 50, addicta als col·legis alemanys i a la raça ària. D’una altra, la trama, que és prou extravagant per atrapar l’atenció de l’espectador –inclou experiments genètics, pèrfides fascinacions infantils envers el Mal Absolut i una fàbrica de nines inquietants–, es desenvolupa amb una fredor, amb una falta d’intensitat dramàtica, que clama al cel. Fa l’efecte que Puenzo, adaptant la seva pròpia novel·la, vol eludir el sensacionalisme inherent al tema i es queda curta. El mateix passa a Àlex Brendemühl, que confon la puresa diabòlica associada amb aquest monstruós 'mad doctor' amb un hieratisme que s’està convertint, perillosament, en la seva marca de fàbrica.