El origen de los guardianes

Un recordatori oportú ara que ve Nadal: la imaginació dels nens s’ha d’alimentar de la fe en els mites. Aquesta pel·lícula, que reuneix totes les llegendes invisibles que fan de la infància anglosaxona un paradís de màgia i color –Santa Claus, la Fada de les Dents, l’Home de Sorra, el Conill de Pasqua i Jack Frost, que encara ha de resoldre els seus problemes d’identitat– i que les confronta a l’únic vilà possible –l’Home del Sac–, reivindica la bellesa de l’autoengany infantil amb una animació sumptuosa i reeixida, una pluja de purpurina, ous banyats en la carta de colors de l’arc de Sant Martí i invents impossibles que sovint compensen la impaciència del ritme narratiu –els americans han de menjar moltes sopes per adquirir la contemplativa maduresa de Miyazaki.
Es nota la mà de Guillermo del Toro en la producció executiva: 'L’origen dels guardians' és la carta al Pare Noel d’un home que encara creu que els regals arriben des de Finlàndia. –Sergi
Sánchez.