[title]
Quatre germanes es veuen obligats a mantenir en secret la seva orfandat per heretar la casa de la mare, fins que el seu pitjor malson torna per demanar el que és seu. No hi ha res més pertorbador que veure una colla de nens obligats a fer-se responsables de les seves vides com si fossin adults, barrejant els rituals infantils amb les preocupacions d’una maduresa que no els pertoca.
A dues de les pel·lícules que Sergio G. Sánchez, el coguionista de 'L’orfenat', pren com a model per a 'El secreto de Marrowbone' –l’esplèndida 'A las nueve, cada noche', de Jack Clayton, i la més discutible 'Los otros', d’Alejandro Amenábar–, la innocència esquinçada de la jovenalla es converteix en motor dramàtic de la trama. El principal problema de l’òpera prima de Sergio G. Sánchez és que només sap explicar-se a través dels seus referents; és a dir, no hi ha res innocent en la seva mirada.
Per això els seus tramposos girs argumentals, marca registrada de la casa, treuen a la llum la seva incapacitat per commoure, més enllà dels ensurts habituals de la clàssica pel·lícula de fantasmes que acaba per avergonyir-se de serho. No cal dir que l’embolcall formal és professionalíssim, però a Sánchez li falta trobar una veu pròpia entre tantes idees reciclades.