[title]
Inesperada posada al dia de les pel·lícules de triangles amorosos, amanida aquí amb un tímid component gai, aquesta darrera obra de Xavier Villaverde ('Finisterre', 'Trece campanadas') fa xocar de manera estrepitosa el seu esperit llibertari amb el conservadorisme de la posada en escena. El llenguatge és pròxim al de les telesèries autòctones, tant pel que fa al tractament simplista dels secundaris com a la inversemblança dels diàlegs, de vegades propers a la caricatura. I la història principal va donant tombs, sense rumb, amb girs inexplicables i situacions estereotipades, procedents de la més vella fusteria teatral i revestides amb un 'look' carregat de pretensions modernes. L'única cosa que trenca una mica aquest conjunt tan poc prometedor, el personatge d'un bisexual addicte al joc de la seducció, no arriba a desenvolupar-se amb la deguda convicció, d'acord amb l'esperit de la resta del film, per molt que les escenes de sexe intentin animar la festa. –Carlos Losilla.