[title]
El thriller no havia estat un gènere especialment practicat al nostre país fins que un parell d’èxits van contribuir a la seva explotació massiva. Actualment, la majoria es limiten a reproduir fórmules i estan exempts de personalitat. Molts es basen en novel·les que han intentat cobrir l’espai editorial que va obrir la saga 'Millennium'. Trames fosques, secrets que s’amaguen en l’entorn on s’ubiquen i l’intent d’introduir-se en un àmbit local a través d’una atmosfera específica. Tots aquests ingredients es troben a 'El silencio de la ciudad blanca', l’última pel·lícula de Daniel Calparsoro que es basa en el best-seller del mateix nom d’Eva García Sáenz de Urturi. L’assassinat ritual relacionat amb el passat de la ciutat de Vitòria es converteix en l’excusa per encaixar tota una sèrie d’elements que acaben per abocar al disbarat narratiu. No hi ha una sola nota melòdica en aquesta simfonia d’atonalitats en què tot sembla regir-se pel caos i l’arbitrarietat argumental i formal. El resultat, un thriller atrotinat, mal explicat i pitjor resolt.