[title]
Més enllà de l’esgarrifosa definició del general prussià Carl von Clausewitz –qui, recordem, afirmava que la guerra “és una mera continuació de la política per altres mitjans”– , o de les no menys terribles reflexions del Cos de Marines nord-americà –“l’objectiu de la guerra és imposar la nostra voluntat a l’enemic mitjançant l’aplicació organitzada de la violència per una força militar”–, la pel·lícula il·lustra la idea que la guerra és un assumpte tràgic, atroç. Malgrat que la història que ens explica es desenvolupa a l’Afganistan el 2005 –en plena guerra contra el terror, segons la retòrica de Bush–, 'El único superviviente' no és un film polític. No en un sentit ortodox. L’adaptació cinematogràfica d’un llibre de memòries de Marcus Luttrell, membre dels US Navy SEAL’s, planteja com, amb quatre companys més, rep l’ordre d’eliminar el líder talibà Ahmad Shah. L’operació, però, no surt com esperaven a causa d’una emboscada, i els seus camarades d’armes resulten ferits de mort. Luttrell, l’únic que se salva, finalment, haurà d’aprendre a sobreviure en un entorn altament hostil fins que un equip de rescat pugui localitzar-lo. El vessant “polític” d’El único superviviente reposa en un únic pensament: la guerra és l’infern. I res en aquest món és capaç d’endolcir-la, ni tan sols la seva representació artística. Per això, amb innegable habilitat, Berg esquiva el palpable menyspreu cap al cinema bèl·lic –que ve de la nostra profunda antipatia cap a qualsevol cosa relacionada amb el militarisme– subratllant el costat humà del tema: els forts llaços de germanor que uneixen els combatents, que van molt més enllà del típic 'male bonding'. De vegades, 'El único superviviente' sembla un spot de reclutament que pretén enaltir el valor dels quatre SEAL’s. D’altres, ens recorda un western, amb els nostres quatre herois nord-americans mantenint-se ferms en el terreny, tot intercanviant trets des de les roques amb els indis malvats. Però la sorpresa del film és el seu to humanista: Luttrell, greument ferit, és acollit i guarit per un pagès afgnès, sota el codi preislàmic del Pashtunwali, que exigeix als paixtus protegir els forasters ferits i perduts. La pel·lícula mostra que la bondat i una certa autoritat moral existeixen en tots els racons del món, fins i tot en temps de guerra.