El verano de Martino

Sense sortir d'una platja delimitada com a territori prohibit i de descobriment, El verano de Martino intenta erigir-se com a conte d'iniciació a l'amor i a la fatalitat de la vida. L'adolescent del títol està, com manen els cànons, enfadat amb el món, i troba la seva particular taula de salvació en un militar nord-americà (Treat Williams), que li ensenya a practicar surf i que funciona com a substitut d'una antipàtica figura paterna, i en la xicota del seu germà gran, de la qual està enamorat.
Massimo Natale barreja aquest Verano azul amb pretensions líriques amb el relat d'una faula ancestral i un pròleg i un epíleg que rematen l'acció amb l'atemptat neofeixista que va matar 85 persones a l'estació de Bolonya el 2 d'agost del 1980. El que semblava una maldestra aproximació a la mort de la innocència es transforma en una lamentable pel·lícula política que busca respectabilitat moral per camuflar les seves insuficiències narratives. –Sergi Sánchez.