[title]
A' Elefante blanco' hi ha dues pel·lícules que no saben conviure amb harmonia: la primera és el drama social conscienciat que reprodueix alguns dels tics del cinema de Ken Loach –el realisme orgànic, que sembla improvisat, de les escenes de protesta dels treballadors de la construcció– i la segona és el cinema negre d’esperit clàssic, estil 'Àngels amb cares brutes' (1936), que enfronta dos bons samaritans que volen reconstruir Ciudad Oculta, un barri de barraques al centre de Buenos Aires, amb les màfies locals i la incomprensió de les institucions. Una pel·lícula intimista i una en cinemascop, un film modest i un d’ambiciós que es mosseguen per ocupar el primer pla d’una faula ben intencionada sobre la fe en temps de crisi. La història d’amor entre Jérémie Renier i Martina Gusman és un postís desafortunat. Encara rai que el treball de l’incombustible Ricardo Darín salva parcialment la funció. –Sergi Sánchez.