[title]
L’univers infantil també amaga la seva part fosca. El director canadenc Philippe Lesage debuta en la ficció amb aquesta pel·lícula, un exercici insà en què s’introdueix en els plecs de la consciència d’un nen i furga en la seva intimitat. Així posa sobre la taula temes com la formació de la pròpia identitat. Més de la meitat de la narració se situa a l’altura de la mirada d’un nano de 10 anys, en Felix, i a través dels seus ulls accedim no només a la visió que té de l’entorn, sinó també a les seves pulsions més instintives, a les pors i inseguretats i, sobretot, al despertar sexual.
El director utilitza una perspectiva profundament inquietant a l’hora de retratar els personatges. Els situa en escenaris quotidians, on es pot percebre un perill constant, com si l’espectador estigués alerta que alguna cosa dolenta pot passar en qualsevol moment. Perquè hi ha un depredador que camina en llibertat. Aquesta és la cara més desassossegant i també terrorífica de la narració: la manera en què la innocència pot veure’s tacada per culpa d’una ment desequilibrada.
El resultat és una pel·lícula gèlida en la forma, amb plans d’observació, en els quals es va creant una profunda incomoditat. El conjunt recorda el cinema de Michael Haneke, per la seva manera d’escodrinyar la rebotiga d’una societat malalta en la qual els nens continuen mostrant-se massa fràgils quan arriba el moment d’enfrontar-se a la fi de la infància.