[title]
Secundaris de luxe en les dues parts de 'Gru, el meu dolent preferit', els minions demanaven a crits una pel·lícula per a ells sols. El repte era majúscul: aconseguir que els petits éssers grocs que construeixen gags deslligats del gruix de la trama poguessin filar un relat al llarg d’hora i mitja. El resultat és desigual. Alguns gags són brillants i segueixen una de les màximes dels antiherois de l’slapstick, que actuaven sempre per accident. Els minions semblen descendents de Chaplin, juguen amb el llenguatge i el converteixen en un reguitzell de sorollets sense sentit. El relat pateix alguns alts i baixos. Quan la trama aterra a Londres, on els minions han de robar la corona de la reina, la pel·lícula perd interès. El seu discurs té un punt conservador, per la seva aproximació a la monarquia.