En la niebla

No hi ha cap intenció èpica a 'En la niebla', ans al contrari: el film bèŀlic de Sergei Loznitsa s’inscriu en la tradició del cinema rus que, des de 'La infància d’Ivan' fins a 'Vine i mira (massacre)', contempla els efectes de la guerra fora del camp de batalla, allà on els instints malmesos per la por i la desconfiança ens retornen a un estat primitiu, sense ideologies que ens emparin. La sospita de la traïció posa en marxa un film de supervivència, una espècie de 'Deliverance' al ralentí, que fa de l’hostilitat del paisatge i el treball amb la dilatació del temps els seus instruments retòrics per construir un dens exercici de tensió dramàtica que, sense abandonar el classicisme, esclafa l’espectador amb una visió especialment fatalista de la condició humana. Com si fos un Peckinpah metafísic, emboirat per una violència que et respira a la nuca.