En un patio de París

Quan es va estrenar 'El viaje de Bettie', fa cosa d'un any, servidor es preguntava: ¿en quin mal moment Catherine Deneuve, icona sexual d’altres èpoques, Venus de Buñuel i vedette de Demy, s’ha convertit en el prototip de jubilada ploranera i dimitida, que arrossega els anys dins d'un xandall gris? Em costa compartir la visió que el cine francès insisteix a donar de la tercera edat, la idea que al tram final de la seixantena s'imposi un retorn a la infància obstinat i poc pertinent, la transformació en un nen petit descontrolat que no sap tenir el cul a la cadira més de tres minuts. Doncs bé, aquí tenim una reincidència en el tòpic, ingenu fins a la irritació, amb Catherine Deneuve privada, un altre cop, d'aquella elegància superba que la va convertir en una icona del cinema.