Enemy

Són moltes les expressions que podem utilitzar per referir-nos a Enemy, i cap acaba de definir-la: raresa, abstracció mental, malson kafkià, aŀlucinació onírica, torbadora i absorbent. Però potser el més important que ha aconseguit Denis Villeneuve és atrevir-se a filmar-la d’una manera tan audaç i imprevisible, controlant al miŀlímetre els elements que la conformen narrativament i formalment, però introduint en el seu interior la llavor de l’estranyesa i també de la incomoditat. Aquesta adaptació de 'L’home duplicat' neix amb esperit de convertir-se en una obra de culte. T’atrapa com una rondalla existencial, 'thriller' psicològic, retorçat, pervers, hipnòtic i addictiu. Que no faltin els adjectius.