Espacio interior

Amb uns anys de retard ens arriba aquesta pel·lícula mexicana, 'opera prima' de Kai Parlange Tessmann, basada en el segrest real d'un arquitecte que va estar nou mesos reclòs en una petita estança. 'Espacio interior' ens introdueix en aquest minúscul habitacle, en aquestes quatre parets que creen un 'huis clos' asfixiant on el protagonista haurà d'aprendre a mantenir el seny durant tota la seva captivitat. La forma d'explicar-ho? A través del monòleg interior i dels records i somnis del segrestat, que utilitza la seva fortalesa mental per aferrar-se a la memòria dels seus éssers estimats. 
El resultat? Massa pobre, sense nervi i mancat d'imaginació, tant a nivell visual com narratiu. Esquematisme 'amateur' en la forma amb rerefons pseudomístic en el fons que acaba fregant el discurs tendenciós.