Esto no es una cita

Tot va començar perquè l’obligat esquetx línia 'romcom' d’una de les primeres edicions del 'microteatro' de Malasaña va desbordar la seva microdurada i es va convertir en un guió d’hora i quart. O, millor dit, en moltes escenes redundants que es van anar succeint fins a arribar –pels pèls!– a la durada mínima d’un llargmetratge. Es diu –no ho vaig veure– que en els orígens era un simpàtic 'tête à tête' de pocs minuts entre Darío Frías i la neboda d’Emilio Aragón, a qui alguns nostàlgics recordaran pel seu paper d’embarassada adolescent a 'Compañeros'. Però la versió estirada per a la gran pantalla, 'Esto no es una cita', no sap lligar el conjunt. Funciona a ensopegades, com si el concepte micro encara no estigués superat, com si fos un d’aquells muntatges per flaixos que sempre circulen per YouTube amb els millors moments de la 'sitcom' de torn. Llàstima.