Ex-machina

'Ex machina' sembla una obra de teatre. No només perquè va de quatre personatges tancats en un espai claustrofòbic. Parlen molt. No cal mirar-la per saber de què va. Encara que tampoc no cal escoltar-la gaire, ja que és tan previsible que se’n podria avançar el final des del principi del metratge. S’ha de reconèixer que el paisatge, on dos dels protagonistes busquen un petit alè d’aire fresc, és extraordinari. I també que la sueca Alicia Vikander té una aparença inquietant en el seu rol de robot llest i manipulador. Però poca cosa més. Aquest 'Frankenstein', que podria ser una germana gran de l’'Eva' de Kike Maíllo, no passarà a la història de la ciència-ficció, sobretot per la seva càrrega filosòfica, terriblement banal.