[title]
Juan Cavestany està desenvolupant una insòlita carrera al marge de la indústria, tot i un inici més aviat convencional en la codirecció d’'El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo'. A partir de 'Dispongo de barcos' s’entrega de ple a la seva fórmula pressupost zero, construint el retrat d’una Espanya ni negra ni rosa, sinó grisa, l’Espanya de la classe mitjana-baixa, la dels oficinistes, mestresses de casa, blocs d’apartaments i bars de cigaló, que de sobte s’ha trobat descoŀlocada i estupefacta perquè hom ha canviat les regles del joc, sense avisar. 'Gente en sitios' és la culminació d’aquest corrent que Jordi Costa va batejar com a posthumor, on el somriure es glaça als llavis abans de convertir-se en rialla. Per altra banda, actualitza aspectes de la comèdia a la italiana (aquells Monstres de Dino Risi) i de pràctiques vàries de l’humor absurd, del Flying Circus de Monty Python al surrealisme subversor de les convencions racionals i socials.