[title]
L'univers distòpic 'cyberpunk' era el de la societat de la informació, el de l’homemàquina connectat en xarxa amb una realitat virtual que ens converteix en fluxos digitals i que posa en dubte la nostra identitat. Quan 'Ghost in the shell' es va estrenar, el 1995, internet començava a penetrar en el nostre món sense que intuíssim la revolució que ens venia a sobre. La bellesa, de vegades impenetrable, de l’'anime' de Mamoru Oshii adquiria condició de manifest visionari.
Ara que tots som, metafòricament, éssers posthumans, fer-ne un 'remake' sembla gairebé anacrònic, sobretot perquè Rupert Sanders ha simplificat de tal manera els laberints borgians del clàssic japonès, la seva opaca hipertextualitat, que, al final, s’assembla més a una versió futurista de Frankenstein que a una actualització del discurs llibertari del 'cyberpunk'.
Queda un disseny de producció luxós, una actriu (Scarlett Johansson) que sembla haver transformat la seva carrera en una tesi sobre les relacions entre 'star system' i cos digital, i una certa malenconia que impregna la primera part de la pel·lícula. La resta fa olor de plat reescalfat a les catacumbes neuronals d’una gran corporació que no en sap, de fer poesia.