Time Out a la teva bústia d'entrada

Ghost Rider: Espíritu de venganza

  • Cine
  1. Ghost rider: l'esprit de vengeance
  2. A hotheaded Nicolas Cage, right, in Ghost Rider: Spirit of Vengeance
    A hotheaded Nicolas Cage, right, in Ghost Rider: Spirit of Vengeance
Publicitat

Time Out diu

Primer és el ritual. Començo netejant amb cura les ulleres 3D amb una tovalloleta. Hi ha una cosa que em crida l'atenció: a la funda hi ha un grupet de gent convulsionant de plaer a les butaques. Sembla que gaudeixen d'un espectacle vertiginós. Per alguna raó no arribo a participar d'aquest climàtic instant que els dibuixets estan compartint. Potser perquè quan intento deixar-me portar pels ardits estereoscòpics de 'Ghost Rider: Espíritu de venganza' descobreixo una mena de delírium trèmens que no m'arrenca més que una riota insostenible. Nicolas Cage, amb una calavera en flames en comptes de cara, comença a fer voltes sobre el seu propi eix perdut en el buit existencial que genera el CGI quan es tracta com la maqueta d'una urbanització. No només el seu desesperat 3D resulta irritant. També ho són els personatges que s'apleguen amb ganes de substituir la mitologia Marvel. Hi ha una mena de Blade mossèn i alcohòlic, una pila d'Ewoks religiosos, antropomorfs i tatuats, i, per descomptat, el fill de Satanàs (si Damien aixequés el cap…). Cage, per la seva banda, no s'apropa ni de broma als deliciosos excessos d''Adaptation' o 'Kick-Ass'. Per no parlar dels gloriosos temps de 'Cor salvatge' o 'Arizona baby', esclar. –Laura Maza.

Publicitat
També t'agradarà