[title]
Aquell qui avisa no és traïdor: Jim Jarmusch es pensa que The Stooges és el millor grup de rock de la història. Així doncs, aquest documental és com l’obra del president del seu club de fans, que no té gens d’interès a desmentir la veritat del creient. No s’han de buscar ni veus dissidents, ni conats d’estudis culturals, ni comparacions odioses. La quantitat ingent de material d’arxiu s’organitza, amb apunts animats, a la manera clàssica d’un biopic on Iggy Pop –recordeu-lo fumant amb Tom Waits en un dels quadres de 'Coffee and cigarettes'– s’interpreta a ell mateix, disposat a desplegar els seus encants com una serp que hipnotitza les seves víctimes amb els ulls en espiral. Certament és impossible deixar d’escoltar-lo, però Jarmusch no s’acaba d’impregnar del seu esperit anàrquic. I tampoc es pren la molèstia d’esbrinar com se sentien els altres membres de la banda, que es va dissoldre el 1974, quan veien com el seu líder pujava com l’escuma amb el tors nu com a bandera. Per cert, de Jarmusch, ben aviat, també en veurem 'Paterson', el film amb Alan Driver que va fer trontollar la terra a Canes, i un dels més sòlids de la seva carrera. Farà doblet a la cartellera.