[title]
Seria fàcil menystenir el debut en la direcció de Stuart Murdoch per l’arrogància del seu integrisme pop, però això seria passar per alt el fet que 'God help the girl' no és sinó un quadern de notes on el líder de Belle and Sebastian recull la seva memòria juvenil: els dies agònics víctima d’una síndrome de fatiga crònica (que en el film es transforma en l’anorèxia que pateix la protagonista), però també la ideologia d’un músic inexpert, neguitós per deixar una petita empremta en la història de la música. Vivíssima en el seu retrat de l’artista adolescent, la pel·lícula coixeja en la posada en escena de les seqüències musicals que haurien de ser el seu punt fort. Això ens fa adonar que l’aproximació de Murdoch al cinema és despentinada i precària, als antípodes de la minuciositat amb què afronta l’arquitectura de les seves cançons.