Grandes esperanzas

Tot i comptar amb prop de dues desenes d’adaptacions cinematogràfiques i televisives, Grans esperances es resisteix a trobar una forma fílmica definitiva –la versió dirigida per David Lean l’any 1946 seria la millor per establir cànon–. Això es deu a la dificultat per trobar un to fidedigne a la visió subjectiva de Pip, el jove ferrer transmutat en gentleman, que faci creïbles els personatges concebuts per Charles Dickens, éssers extraordinaris guiats per obsessions insondables, sense la justa volada formal, criatures com Miss Havisham, enclaustrada per sempre en el seu vestit de núvia. El veterà Mike Newell, tot i haver bregat en mil batalles, no posseeix una visió profunda de la posada en escena. Privada d’aquest requisit indispensable, la seva Grandes esperanzas converteix l’acte de filmar unes pàgines immortals en un tràmit incòmode.