[title]
No és cert que la tercera sempre sigui la bona. I aquí en tenim un exemple. La franquícia 'Gru' ha passat de ser una petita bogeria simpàtica a un tediós producte en tres parts –i això sense comptar el temible spin-off d’'Els Mínions'–. Aquesta vegada, el superdolent convertit en superagent descobreix que té un germà, que viu en una granja de porcs daurada –com a Gru, també és Steve Carell qui li posa veu–. En paral·lel, hi ha un lladregot de diamants que està obsessionat amb els anys 80. És una pel·lícula en què no hi ha gags memorables ni noves idees, i en què sembla que algú hagi assumit des del primer moment que la complicitat que l’audiència ha generat amb el producte és més que suficient. La falta de consistència dels personatges és alarmant. I, per acabar-ho d’adobar, hi ha un missatge xenòfob encobert: hi ha un país inventat, Freedonia –una referència al regne imaginari dels germans Marx–, que fa al·lusions explícites a l’Europa de l’Est, i que han poblat de grangers analfabets i gitanes amb pèls al nas.