[title]
Ritme impecable, un sentit de l’aventura trepidant, una aroma nostàlgica llampant, estètica retro i uns personatges dotats d’un carisma irresistible. La fórmula de la primera part de 'Guardianes de la galaxia' va ser un cop d’aire fresc als despatxos de Marvel, que necessitava urgentment un producte diferent i amb un punt d’insolència que l’allunyés del model de superherois torturats que en els últims temps s’havia obstinat a practicar.
Potser un dels secrets d’aquest èxit es troba en l’elecció del cineasta que han posat al capdavant del projecte: James Gunn, format en la productora Troma, va saber combinar l’alè 'trash' artesanal, l’entreteniment pur de la 'space opera pulp' amb la fastuositat dels efectes especials d’última generació sense perdre ni gota de la seva idiosincràsia.
En aquesta segona part, Gunn repeteix el model previ i hi aporta un toc majestuós de tragèdia grega, que es fa especialment present a l’hora de retratar les relacions entre els personatges. També en destaca una espectacularitat visual de caràcter gairebé psicodèlic que es manifesta en una explosió multicolor. És una pel·lícula amb una energia desbordant, potser una mica desarticulada narrativament –de vegades, l’estructura del relat s’esquerda–, però tot queda compensat a través d’una enorme bellesa simfònica, que arrossega una capacitat autoparòdica i metareferencial contagiosa i capaç de generar emocions pures. Us acabarà robant el cor.