[title]
Personatges de 30 anys estancats, sense feina estable i sense parella, amenaçats per la inevitable comparació que s'estableix amb aquells amics que han aconseguit l'èxit tant professional com sentimental. Clara Martínez-Lázaro construeix una comèdia generacional al voltant d'aquestes qüestions, amb la pressió social que comporta aconseguir aquests objectius sense sentir-se un perdedor. Sobre el paper tots aquests elements podrien haver donat lloc a una incisiva pel·lícula al voltant del sentiment de fracàs i de desorientació al qual es troba sotmesa certa franja d'edat. Però el resultat és una pel·lícula innòcua (i 'pija') que l'únic que fa és trivialitzar tots aquests problemes i convertir-los en una ridícula successió de clixés que en alguns instants provoca vergonya. I és que res funciona com hauria de funcionar, ni el to, ni els actors sobreactuats, ni el seu intent frustrat de sofisticació a la francesa.