Time Out a la teva bústia d'entrada

Happy end

  • Cine
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Publicitat

Time Out diu

3 de 5 estrelles

La família Laurent, que té un imperi en el món de la construcció, emmascara el seu declivi moral sota un aura de respectabilitat repugnant

Molts grans cineastes ho han passat: hi ha un dia que en tenen prou fent d’ells mateixos. Bergman, per exemple, no li feia fàstics a reconèixer que, en l’època de 'Cara a cara al desnudo' i 'Sonata de tardor', s’havia limitat a ser Bergman fent de Bergman. No és fàcil imaginar-se aquest nivell d’autocrítica en el cas de Haneke. Per si de cas necessita un cop de mà, l’hi diem nosaltres: a 'Happy end' es repenja en la seva marca registrada després d’haver guanyat dues Palmes d’Or seguides. Potser per sorprendre tots aquells que pensaven que s’havia estovat amb 'Amor', el cineasta austríac torna a la fredor implacable d’una càmera que, en la distància d’un pla general d’esfereïdora lucidesa, que rebutja qualsevol ancoratge empàtic per gronxar-se en una sòrdida hostilitat, pretén ser diagnòstic d’una Europa que, des de la seva talaia de privilegis, ha perdut de vista el que significa la paraula ‘humà’. 

Així doncs, en aquesta enciclopèdia de motius hanekians, cadascun dels membres de la família Laurent remet a una de les seves pel·lícules. La foto de conjunt de la saga s’afegeix a l’àlbum de disfuncionalitats burgeses d’'El séptimo continente', 'El tiempo del lobo' o 'Caché'. El desig d’eutanàsia de l’avi Trintignant sembla evocar el d’Emmanuelle Riva a 'Amor'. El sadisme de la neta sembla heretat de la crueltat del jove d’'El vídeo de Benny'. La culpa del net, provocada per un accident laboral on ha mort un immigrant, és pur 'Caché'. I l’estructura seqüencial, vagament desconnectada, és una versió restaurada de 'Código desconocido'. Hi és tot, sí, els fidels es fregaran les mans, però li falta la intensitat, cuita a foc lent, dels seus millors títols. 

De vegades, sembla que Haneke no tingui res original a dir sobre el poder alienant de les noves tecnologies –sobretot quan es fica en el pantà de les xarxes socials– i que el seu discurs sobre la decadència moral del neocapitalisme liberal europeu estigui una mica esgotat. Però, quan menys t’ho esperes, una bafarada de mal rotllo en forma de diàleg nihilista, un pla que deixa en solitud la mesquinesa humana o que ens fa preguntar si amaga alguna pista definitiva sobre una barbaritat futura, ens segueix incomodant. Per molt que es repeteixi, val la pena continuar fent-li cas, a en Haneke. D’aquí uns anys, com li ha passat a 'Sonata de tardor', entendrem 'Happy end' com alguna cosa més que una obra de transició. 

Escrit per
Sergi Sánchez

Repartiment i equip

  • Guionista:Michael Haneke
  • Screenwriter:Michael Haneke
  • Repartiment:
    • Isabelle Huppert
    • Mathieu Kassovitz
    • Jean-Louis Trintignant
Publicitat
També t'agradarà