Heartstone

Aquea nova mostra de l’emergent cinematografia islandesa arrenca amb una escena on la violència prosaica cap a les bèsties esdevé un ritu de masculinitat i una forma de matar el temps en un poble pesquer de mala mort. L’aclaparadora bellesa del paisatge islandès esdevé molts cops a 'Heartstone' un drama al voltant de dos amics inseparables, Thor i Christian, en ple pas de l’adolescència a la joventut, un marc d’opressió, d’aridesa, d’hostilitat i de manca de llum. Per a Thor i Christian, l’amistat és un refugi mutu: es defensen dels abusananos del poble, s’acompanyen quan les coses no són fàcils a les llars respectives i es donen suport quan dues noies els engresquen a sortir junts.

Però ara que les hormones s’han accelerat també descobreixen que allò que senten l’un per l’altre no és recíproc. Al contrari d’altres pel·lícules d’adolescents gais, a 'Heartstone' el punt de vista no recau en qui s’identifica amb la sexualitat no normativa, sinó en l’amic més convencional, Thor.

En la seva òpera prima, el director Guðmundur Arnar recorre territoris tan coneguts com el despertar sexual, la intolerància cap al diferent en entorns tancats, la distància amb els pares en aquest moment tan difícil i la violència de les masculinitats tradicionals. Però ho fa amb total sensibilitat i honestedat, i des d’un canvi de perspectiva que és la principal aportació del film.

'Heartstone' se centra sobretot en com afecta el descobriment de l’homosexualitat de Christian a la relació entre els dos protagonistes, més que no pas en l’experiència personal del noi.