Heli

Si el Carlos Reygadas de Batalla en el cielo hagués dirigit 'Miss Bala', potser s’assemblaria a 'Heli'. Una llarga seqüència de tortura genital la va convertir en una de les pel·lícules escàndol del darrer Canes, eclipsant el rigor hanekià amb què Amat Escalante retrata una societat ofegada per la violència, en la qual resulta impossible distingir qui forma part de l’exèrcit, de la policia o de les bandes de narcotraficants responsables de dissoldre una família del Mèxic més míser i empobrit. N’hi ha prou amb l’ambient malaltís que desencadena una bona acció, i que la realitat condemna fent que l’Heli torni del regne de les tenebres com un gos malalt de ràbia. Els moments grotescos boicotegen la força del film, prefereixen 'épater le bourgeois' que prendre’s seriosament el que Bolaño, a 2666, va resoldre amb una simple i devastadora llista de noms, alçades, edats... d’un munt de cadàvers.