[title]
Recordo la tendresa que en un dia ja un pèl llunyà em va despertar el taquilàlic Petri, la cria de 'pteranodon' de Don Bluth que per més que feia batre les ales no era capaç d’alçar el vol. Potser perquè quan aquí es va estrenar 'A la recerca de la vall encantada' jo era un mocós de parvulari, particularment susceptible als encants de les mascotes indefenses. Segur que mon pare, que m’acompanyava a aquests esdeveniments amb paciència de sant, no va vessar ni una llàgrima. Coses de l’edat, vaig sortir amb el seu posat d’indiferència de ferro de la projecció d’'Ice age 4: la formació dels continents'. Potser perquè m’escapava cames ajudeu-me d’un karaoke de cloenda rotllo Meryl Streep cantant 'Waterloo' al final de 'Mamma mia!'. Més del que podia suportar.
La franquícia ha tocat fons. Ara el matrimoni mamut que vam deixar prenyat en l’anterior entrega té una filla adolescent i amb ganes de lluir ullals entre els tribals skaters de la contrada, al patós Sid li ha caigut una iaia del cel, i el tigre ha trobat la seva tigressa amb unes ungles afilades que farien les delícies de qualsevol manicura. Quan un equip de guionistes necessita incorporar tanta ferralla nova, senyal que la bona idea original ja no dóna per a més. Però escolta, em deia per dins, potser funcionarà entre els menuts, igual que tu ploraves amb la història de l’inútil Petri. A la porta del cinema hi havia un home, imagino que del gremi, que devia estar fart de tenir els dos crios plantats a casa com un ficus, ara que no hi ha escola, i se’ls havia endut al passi de premsa. “La primera era molt millor, i la segona”, deia el més gran. I el petit contestava: “M’he avorrit com una ostra”. Res, que ni a la canalla de vacances li fa mica de gràcia. Quin desastre! –Josep Lambies.