Indiana

Per entendre'ns: 'Indiana' és l’anti-'Expediente Warren'. La parafernàlia d’un parell de caçadors de fenòmens sobrenaturals vestits amb xandall i samarreta sense mànigues es desdramatitza de tal manera que mai no saps si els espectres que volen espantar només són fruit de la imaginació d’una Amèrica tan profunda que no sap distingir la realitat de les ombres del seu tedi. No es tracta de desmuntar la paradeta màgica des de l’escepticisme sinó de contemplar la solitud americana dels que escolten i els que necessiten parlar. El problema és que el laconisme de la pel·lícula és massa hiperbòlic pel seu propi bé, com si Toni Comas pensés que la veritat d’aquest escenari només pot sorgir de les formes de l''indie' pesarós i amb ínfules 'arty', que ens ha de dir tres o quatre coses importants sobre un país ple de fantasmes que no saben que ho són.