Insensibles

A l’estil d’'El espinazo del diablo', 'Insensibles' barreja el relat d’època amb el fantàstic. De fet, barreja moltes coses: els gèneres, el passat i el present, la Guerra Civil i les línies de fuga. El punt de partida resulta interessant: durant la guerra, es descobreix un grup de nens que no senten cap tipus de dolor físic. La pel·lícula té un problema d’estructura: paral·lelament al relat d’època es desenvolupa, en el present, la història d’un cirurgià que comença a indagar en el seu passat. El misteri es perd de seguida, ja que el lligam entre les dues èpoques resulta previsible. 'Insensibles' vol tocar massa pals i la premissa poderosa acaba diluint-se. El relat de guerra és breu, les reminiscències del passat en el protagonista no resulten sòlides, la creació d’un monstre resulta efímera i la redempció per amor és immediata i sense pes. Una llàstima.