[title]
Fa gairebé 30 anys, Fernando Colomo va insuflar aires de renovació dins de la comèdia hispana gràcies a Tigres de papel. Ara, després de divuit pel·lícules, amb les quals ha assaborit l’èxit i el fracàs, el realitzador de 67 anys torna a començar de zero, adaptant-se a les limitacions de l’època i a les seves noves formes expressives. Colomo abraça el low-cost des de la modèstia d’algú a qui no li importa fer el ridícul i posar-se en evidència si és per reinventar-se des de la més absoluta autoironia. La crisi personal, la seva pròpia, es converteix en el centre d’una història que, malgrat l’amargor que té com a substrat, està plena d’energia renovadora. Colomo es converteix en el Woody Allen espanyol i signa una pel·lícula tan imperfecta com desvergonyida, tan tendra com irresistiblement candorosa.