[title]
En un altre capítol de la seva radical operació estratègica –missió: desmitificar l'heroisme de la iconografia republicana–, Eastwood ha retratat la figura del més longeu director de l'FBI com la d'un home vulnerable, obsessionat per la fama, que es va mantenir en el seu càrrec extorsionant els successius presidents dels Estats Units, dominat per una mare d'aires hitchcockians i incapaç d'acceptar la seva homosexualitat. Les escenes més tendres i autèntiques de J. Edgar són aquelles en què la gèlida hipocresia de Hoover –un excel·lent Leonardo Di Caprio– es desfà al costat de la lleialtat enamorada del seu amant potencial i company de per vida, Clyde Tolson. Són escenes en què Eastwood –amb el suport del guió de Dustin Lance Black (Em dic Harvey Milk)– humanitza el patriotisme paranoic d'un home ambiciós, un representant d'aquesta Amèrica que, com vèiem a Banderes dels nostres pares, ha imprès la seva llegenda des de les tenebres. –Sergi Sánchez.