[title]
Jack Ryan ha tornat. Amb un nou rostre (Chris Pine) i amb una història que ens explica com va conèixer la seva fidel Cathy. És clar que tot apropat als temps contemporanis, res dels anys 90, quan l’URSS queia a trossos i la guerra freda s’enterbolia amb el fonamentalisme islàmic. Ara és ara, per això ens trobem amb un Jack Ryan del 2013 que lluita contra uns russos dolentíssims, però no comunistes, més aviat capitalistes ferotges, representats pel mateix Branagh que interpreta el súper enemic Viktor Cherevin. Ryan s’enfronta a Cherevin en una guerra bruta feta més als ordinadors que al carrer. Encara que no hi faltin persecucions de cotxes espectaculars a Moscou i a Manhattan, el film és mes de cap que de cames. El millor de la pel·lícula és aquest retrobament amb un heroi americà com els d’abans que lluita contra els vells enemics de sempre. Però un es pregunta, què fa Branagh dirigint aquest film de sèrie B de luxe i parlant en rus?