Jane Eyre

A l'interior d'aquesta enèsima versió cinematogràfica de Jane Eyre, hi lluiten diverses tendències. Una no pot evitar dirigir-se cap a allò que s'espera de l'adaptació d'una novel·la del segle XIX, alguna cosa indefinida que bascula entre la més severa pulcritud i el romanticisme de manual. Una altra vol anar més enllà i afegir un plus d'arravatament a l'aventura vital de la protagonista, filla de la misèria moral fascinada per un mascle alhora brutal i vulnerable. I la tercera, encara que no l'última, té a veure amb un actor de moda esdevingut en aquest cas una presència sense la qual aquest film no seria el que és, per bé i per mal. Michael Fassbender interpreta el protagonista lluint un tarannà i una gestualitat absolutament contemporanis, sense importar-li la inversemblança resultant. És una aposta fallida, però potser l'única suggeridora d'aquesta pel·lícula d'altra banda innecessària. –Carlos Losilla.