[title]
Gerard Butler ofereix a 'Juego de ladrones', l’esforçada òpera prima de Christian Gudegast, una nova entrega de la seva especialitat interpretativa: fer del paio més dur del cinema.
L’aposta per un concepte d’hipermasculinitat força caduc és un dels punts dèbils d’aquest thriller d’atracaments on una unitat policial intenta evitar el cop estrella d’un grup criminal d’elit. Gudegast desplega un constant joc de miralls entre els dos bàndols. Els atracadors desperten tantes simpaties com els bons de la pel·lícula, mentre que els polis es comporten com els homes més perillosos de la ciutat.
El director recorre al muntatge en paral·lel per mantenir les simetries entre les accions d’uns i altres. 'Juego de ladrones' entronca amb l’escola que va de Michael Mann a 'Drive', també en l’ús del digital d’alta definició que atorga força a la imatge però aquí l’homogeneïtza en excés. Això és un problema de tot un film que, malgrat tiroteigs, moments de tensió i girs de guió, desprèn un to massa monocord per a un thriller d’acció de més de dues hores.