Katmandú, un espejo en el cielo

És molt difícil per a un occidental arribar a un país "exòtic" i no comportar-se com un turista. També és normal sentir-se superior simplement per venir del que es considera la "civilització". Aquest és el principal encert del film d'Icíar Bollaín. Ella, com la seva protagonista Laia, sap que quan arribes a una ciutat com Katmandú i veus els seus problemes, els vols solucionar d'entrada des de la teva perspectiva. Però, la inteÅ€ligència de Laia, la professora, i d'Icíar, la directora, és la d'evolucionar al llarg de la pel·lícula fins a reconèixer que no es tracta de "jo t'ensenyo", sinó d'"ens ensenyem l'un a l'altre". Sense deixar-se emborratxar pel paisatge i els colors, jugant amb actors no professionals que donen autenticitat i comptant amb una actriu com Verónica Echegui, capaç de fer evolucionar el personatge només amb un canvi de cabells, Bollaín ha fet una pel·lícula que porta el seu segell personal en tots i cadascun dels fotogrames. –Nuria Vidal.