[title]
Després d’haver reinventat el cinema de superherois a la molt addictiva 'Kick Ass: Listo para machacar', Matthew Vaughn va repetir la jugada amb 'Kingsman: Servicio secreto' l’any 2015. Era una pel·lícula que aportava al cine d’espies bones dosis de gamberrisme il·lustrat, humor grotesc, violència coreografiada i tones de virtuosisme escènic, transformant un bon grapat de clixés en pur entreteniment. I amb molta classe.
Com podia tornar a esprémer les mateixes idees sense deixar de ser original? A 'Kingsman: El círculo de oro', ja no ens sorprenen les set-pièces d’acció amb perfectes i mil·limètrics moviments orquestrats, tampoc la carrosseria visual. Ni tan sols l’inesperat carisma de Taron Egerton. Tot això ja ens ho sabíem, així que ara ens calia una mica més. I Matthew Vaughn, en aquest sentit, es reservava diversos asos sota la màniga: una galeria de nous personatges (de Halle Berry a Pedro Pascal passant per Jeff Bridges i Channing Tatum), una vilana sàdica encarnada per Julianne Moore que és un autèntic descobriment i la presència d’Elton John en un ventall de 'running gags' que resulten memorables.
Tot això unit a l’espectacular desplegament estilístic supura adrenalina. Pot ser que en aquesta ocasió el nivell de violència s’hagi reduït, però la bilis a l’hora de tractar alguns temes (com la política conservadora als EUA) hi atorga una dimensió inesperada de sàtira tan insensata com revulsiva.