[title]
Una comèdia de més d’hora i mitja és, en general, una mala idea, un risc innecessari d’entrar en la categoria de broma pesada. Més de dues hores és, salvant excepcions, com escoltar les 'Valquíries' en 'loop': un plom. No direm que Kingsman no tingui el seu ganxo, que com a paròdia del cine d’espies, barrejada amb el nervi del James Bond vintage –Martini i llençols de cotó egipci– i uns acabats de sastreria anglesa tipus after eight, no et dispari la tensió. Però és tan llarga que acaba produint un efecte somnífer de la línia 'Wild wild West'. Festeja amb el cine de catàstrofes paranormals com 'El incidente', amb una història de hackers informàtics de la corda de Blackhat i, a sobre, Michael Caine hi fa de dolent-que-acaricia-un-gat. Els enginys t’afarten tant que t’has d’afluixar el cinturó per seguir respirant.