[title]
Gràcies sobretot a la deriva que pren la seva filmografia a partir de principis d’aquest segle, Werner Herzog ha esdevingut una icona per als amants del documental. No és una modalitat nova en la seva carrera, ja que als 70 alternava les grans pel·lícules de ficció ('Aguirre, la còlera de Déu', 'L’enigma de Kaspar Hauser', 'Cor de vidre'...) amb una passió per l’intercanvi d’impressions amb allò real que ens va proporcionar joies com 'Fata Morgana' (1971) o 'La Soufrière' (1977). Però és amb 'The white diamond' (2004) o 'Grizzly man' (2005) quan comença la seva llegenda com a explorador incansable de terres incògnites, personatges més enllà del món i investigacions que se situen a mig camí entre la veritat i la ficció, de manera que sempre queda el dubte d’estar veient la realitat o els filtres que Herzog ens imposa per contemplar-la. 'La cueva de los sueños olvidados' no escapa d’aquests imperatius i presenta una reflexió entorn de la imatge amb l’excusa de filmar les coves de Chauvet i les seves pintures rupestres.
Herzog s’endinsa en aquest territori amb la incertesa d’una veu en 'off' de vegades misteriosa, de vegades irònica, i les eines del 3D. Però el que aconsegueix no és un gran espectacle, sinó tot el contrari. És cert que, gràcies a les tres dimensions, és capaç de filmar els racons més amagats, els plecs de la pedra, la lluentor de la pintura, però també ho és que degut a això no és únicament l’objectiu de la càmera el que es mou. A partir del que acaba esdevenint alhora una experiència mística i una desmitificació del tema, la pel·lícula parla dels primers testimonis gràfics de l’home i de com allò ja era una mena de precedent del cinema.
Com en les millors pel·lícules d’aventures, hi ha un amagatall que amaga un tresor. Però ara la seva exhibició no significa el final de la pel·lícula, sinó el principi. El que de veritat importa és la passejada pel descobriment del que els científics volen presentar com una meravella i Herzog es mira, descregudament, com el simple inici d’una història molt més àmplia que sempre restarà entre ombres. L’enfrontament entre natura i civilització, com passa contínuament en el seu cinema, és un enigma indexifrable que transforma un encàrrec de History Channel en un fascinant assaig sobre les paradoxes de la història, la impossibilitat d’interpretar-la i els ridículs esforços de l’home, del mateix Herzog, per aconseguir-ho. –Carlos Losilla
.