[title]
'La espera' dóna una nova dimensió al concepte de 'mentida pietosa': Anna, fa creure a Jeanne, la xicota del seu difunt fill Giuseppe, que aquest encara és viu. La jove acaba d’aterrar a Sicília i no pot ensumar-se la tragèdia, ja que fa setmanes que no parla amb Giuseppe. Si aconseguim entrar en aquest territori de versemblança suspesa (el guió especifica que ens trobem en una època anterior als 'smartphone', com si fa deu anys les notícies viatgessin més lentament), podrem intuir l’emoció que respira aquesta variació de 'La vida que t’he donat' de Pirandello. També podrem fruir de l’ambigua complicitat entre Juliette Binoche i Lou de Laâge, companyes en l’espera d’un fantasma, i embadalir-nos ocasionalment amb les imatges creades per Piero Messina, que es debat entre la contenció i un manierisme temptador, potser heretat dels seus anys com ajudant de Paolo Sorrentino.