[title]
Entre les moltes coses que fan de 'La famosa invasión de los osos en Sicilia' una pel·lícula bellíssima, m’agrada especialment el fet que sigui una correspondència entre dues grans figures de la il·lustració italiana: en adaptar el conte escrit i dibuixat per Dino Buzzati el 1945, Lorenzo Mattotti reconeix el geni d’un dels seus antecessors, fent que el desig de difondre i tornar a explicar el relat de Buzzati es converteixi en un element literal de la narració. El film ens presenta un trobador i la seva filla que, tot buscant refugi en una cova, es topen amb un os ancià, a qui entretenen explicant-li la història del rei os Leonzio, que veu com el seu fill Tonio és segrestat pels humans, fet que el precipita a ell i a la seva bandada a una missió de rescat èpica. Una història trepidant amb final feliç… com a mínim, fins que el vell animal agafa el relleu dels seus convidats i els explica què va passar després que els ossos derrotessin els pèrfids humans. Així, el film ens presenta el crepuscle que arriba després d’un relat mític, complementant-lo i donant-li autèntica complexitat. Una reflexió de pes que Mattotti –que havia col·laborat en projectes cinematogràfics i realitzat cartells per als festivals de Canes i Venècia, però mai fins ara havia ocupat el rol de director d’un llargmetratge– posa en imatges amb una gran fluïdesa, imaginant personatges de línia clara que habiten escenaris i arquitectures fantàstiques, a tocar dels capvespres de De Chirico.