[title]
Estructurada en tres parts que podrien ser independents i estar interconnectades, aquesta és una pel·lícula singular. Propugna una poètica nua, sòbria, per narrar la peripècia d’un ancià tancat en una residència que vol recuperar alguns fragments del seu passat, sobretot un amor perdut i un episodi sagnant de la Guerra Civil. Però aquest desig s’esmicola per una contradicció de termes: mentre que el millor és un ritme obsessiu, apressant, que observa cossos i paisatges amb mirada escrutadora, el pitjor és una dramatització que solemnitza diàlegs i personatges, que fa declamar els actors d’una manera que trenca el ritme. No és 'La lapidació de Sant Étienne' (el film anterior de Vilà, magnífic), però té el seu interès.